COMENTARIOS


Las fotografías de sor Isaura Marcos

El trabajo creativo de sor Isaura Marcos, integrante de la comunidad de clarisas del monasterio de Pedralbes, sorprende tanto por su originalidad como por su valor estético.
La originalidad de esta obra no es ajena a la propia vida de sor Isaura que realiza sus obras fotográficas en este edificio gótico del siglo XIV que fue construido para albergar a las seguidoras de la Regla de Santa Clara fiel seguidora, a su vez, de San Francisco de Asís.
En un principio, los límites por los que transcurre la vida y la creación de la artista podrían considerarse como los límites de un universo restringido pero la multitud de miradas sobre este entorno, reflejadas en las fotografías, convierten este espacio en un microcosmos prácticamente infinito
Su técnica no tiene ninguna relación con los métodos digitales, aunque por el resultado de las obras podría creerse lo contrario. Los recursos que utiliza la artista en sus creaciones tienen a ver con el uso de cristales y otros materiales que enlazan con la tradición del llamado object trouvé tan importante para el desarrollo del arte contemporáneo.
Gran parte del protagonismo de sus obras se encuentra en la luz. Los reflejos y las sombras pueden llegan a crear una realidad de superposiciones, de distorsiones que, en ocasiones, dan lugar a creaciones claramente abstractas.
En la serie de obras dedicadas al claustro consigue, mediante un efecto visual de inmaterialidad, remitir al espectador a la intención primigenia otorgada a esta parte tan significativa de los monasterios medievales donde este espacio pretendía ser una recreación del paraíso.
Los árboles, los insectos, las flores, las rejas, las piedras, los bancos pero también la calzada, los autobuses, las bicicletas y, en contadas ocasiones, los seres humanos de los alrededores del monasterio son el punto de partida para muchas obras que, después del proceso artístico, son ya otra realidad bien distinta.

Rosa Rodríguez Branchat

Les fotografies de sor Isaura Marcos

El treball creatiu de sor Isaura Marcos,  integrant de la comunitat de clarisses del monestir de Pedralbes, sorprèn tant per la seva originalitat com pel seu valor estètic.
L’originalitat d’aquesta obra no és aliena a la pròpia vida de sor Isaura que realitza les seves obres fotogràfiques en aquest edifici gòtic del segle XIV que fou construït para albergar a les monges de la Regla de Santa Clara fidel seguidora de Sant Francesc de Assís.
En un principi, els límits pels quals s’esdevenen la vida i la creació de l’artista podrien considerar-se com els límits d’un univers restringit però la multitud de mirades sobre aquest entorn, reflectides a les fotografies, fan d’aquest espai un microcosmos pràcticament infinit.
La seva tècnica no té cap relació amb els mitjans digitals, encara que pel resultat de les obres hom podria creure el contrari. Els recursos que utilitza l’artista a les seves creacions tenen relació amb l’ús de vidres i d’altres materials que enllacen amb la tradició de l’anomenat object trouvé tan important per al desenvolupament de l’art contemporani.
Gran part del protagonisme de les seves obres rau en la llum. Els reflexos i les ombres poden crear una realitat de superposicions, de distorsions que, a voltes, poden donar lloc a creacions clarament abstractes.
En la sèrie d’obres dedicades al claustre aconsegueix, mitjançant un efecte visual d’immaterialitat, remetre l’espectador a la intenció primigènia atorgada a aquesta part tan significativa dels monestirs medievals on aquest espai pretenia ser una recreació del paradís.
Els arbres, els insectes, les flors, las reixes, las pedres, els bancs però també el carrer, els autobusos, les bicicletes i, molt excepcionalment, els éssers humans dels voltants del monestir són el punt de partida de moltes obres que, després del procés artístic, són ja una altra realitat ben distinta.

Rosa Rodríguez Branchat

Sister Isaura Marcos’ photographs

The creative work made by Sister Isaura Marcos, member of  the Order of Saint Clare at Pedralbes Monastery, is really astonishing for both its creativity and its aesthetic value.

The originality and uniqueness of  this work  is not stranger to Sister Isaura’s  lifestyle  who takes her photographs at this gothic building, dated back to the XIV century  which was originally built to house the nuns of Saint Clare’s Order.  Saint Clare , in turn,  was a  follower of Saint Francis of Assisi.

Even though in the beginning the boundaries along which the life and the creation of the artist go by could be seen as the boundaries of a limited and restricted universe, the multitude of gazes over this environment reflected in the photographs turn this space into a practically infinite microcosm.

Her technique is not related to any digital technology, although considering the final outcome we could think it is. The  resources the artist uses for her creations are associated with the use of glass and other materials which are linked to the tradition of the object trouvé , so important to the contemporary art development.

Light plays a major and indispensable role in her works. Light reflection and shadows can create a reality of superpositions, distortions which  sometimes  lead to clearly abstract creations.

In the series dedicated to cloisters she once again shows the viewer, by means of a visual effect of immateriality,  the original purpose given to that relevant and significant part of the medieval monasteries where this space was meant to be a recreation of  the Paradise.

Trees, insects, flowers, gates, stones, benches, but also roads, buses, bikes and occasionally, human beings from the monastery surroundings are the starting point of many works which, after the artistic process, become a totally different reality.

Rosa Rodríguez Branchat

No hay comentarios:

Publicar un comentario